Català
modifica

  • Pronúncia(i): nord-occidental /roŋ.keˈɣe.sen/
  • Rimes: -esen

Verb modifica

ronqueguessen

  1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] ronquessin, ronquessen, roncassin, roncassen o roncaren.