Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /roŋ.keˈɣe.ses/
  • Rimes: -eses

ronqueguesses

  1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb roncar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] ronquessis, ronquesses, roncassis, roncasses o roncares.