Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈroŋ.kis/

ronquis

  1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb roncar.
    [Que tu] ronquis o ronques; [tu] no ronquis o ronques.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ron·quis (2)
  • Heterograma de 7 lletres (inoqrsu)
  • Anagrama: rosquin