rucó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ruˈko/
• Rimes: -o
• Etimologia: De l'àrab رُكُن ‎(rukun, «racó») per la idea de «tenir un racó al ventre».

Nom

rucó f. ‎(plural rucons)

1. (dialectal nord-occidental i tarragoní) berenar

Notes

Usat normalment en la locució fer rucó.

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·có (2)
• Anagrames: crou, curo

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB