rugírem

Potser volíeu: rugirem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ruˈʒi.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /ruˈʒi.ɾem/, valencià /ruˈd͡ʒi.ɾem/

• Rimes: -iɾem

Verb

rugírem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de rugir.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb rugir.

Variants

• [2] rugíssim, rugíssem

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·gí·rem (3)
• Anagrames: urgirem, urgírem