rutilant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ru.tiˈɫan/
	balear /ru.tiˈɫant/, /ru.tiˈɫan/
Occidental:	nord-occidental /ru.tiˈɫan/
	valencià /ru.tiˈɫant/, /ru.tiˈɫan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí rutilans, participi de rutilāre ‎(«rutilar»), segle XIV.

Adjectiu

rutilant inv. ‎(plural rutilants)

1. Que rutila, que llueix com l’or.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: rutilating ^(en)
• Castellà: rutilante ^(es)
• Francès: rutilant ^(fr)
• Gallec: rutilante ^(es)
• Italià: rutilante ^(it)

Verb

rutilant

1. Gerundi del verb rutilar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·ti·lant (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC