súplica

Potser volíeu: suplica, suplicà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsu.pɫi.kə/, occidental /ˈsu.pɫi.ka/.
• Etimologia: Derivat del verb suplicar

Nom

súplica f. ‎(plural súpliques)

1. acció de suplicar, o la petició que es fa.
2. memorial o escrit amb que se suplica.

Traduccions

súplica [1]

• Anglès: supplication ^(en)
• Castellà: súplica ^(es), ruego ^(es)
• Francès: supplication ^(fr)

• Italià: supplicazione ^(it), supplica ^(it), preghiera ^(it)
• Llatí: supplicatio ^(la)
• Romanès: suplicație ^(ro)

súplica [2]

• Anglès: plea ^(en), petition ^(en)
• Castellà: súplica ^(es)
• Francès: supplique ^(fr), placet ^(fr)

• Italià: supplica ^(it), memoriale ^(it)
• Llatí: libellus supplex ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: sú·pli·ca (3)
• Heterograma de 7 lletres (acilpsu)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈsu.pli.ka/

Americà: alt /ˈsu.pli.k(a)/, baix /ˈsu.pli.ka/

• Rimes: -uplika

Nom

súplica f. ‎(plural súplicas)

1. súplica

Miscel·lània

• Síl·labes: sú·pli·ca (3)
• Heterograma de 7 lletres (acilpsu)