sabin

Potser volíeu: Sabin

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsa.βin/
• Rimes: -abin

Verb

sabin

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb saber.

   Forma col·loquial oriental i algueresa per [que ells/elles/vostès] sàpiguen o sàpien.

2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb saber.

   Forma col·loquial oriental i algueresa per sàpiguen o sàpien [ells/elles/vostès].

Sinònims

• sàpiguin, sàbiguen, sàbien, sàbon, sàbigon, formes col·loquials.

Miscel·lània

• Síl·labes: sa·bin (2)
• Anagrames: basin, binàs, nabís

Francès

• Etimologia: Del llatí sabinus.

Adjectiu

sabin m. ‎(femení sabine, plural masculí sabins, plural femení sabines)

1. (història) sabí

Nom

sabin m. ‎(plural sabins)

1. sabí

Relacionats

• Sabin
• Sabine

Occità

Nom

sabin m. ‎(plural sabins)

1. (botànica) savina comuna (Juniperus phoenicea)
2. (botànica) savina muntanyenca (Juniperus sabina)

Variants

• [1]: sabina, serbin, sorbin
• [2]: sabina

Sinònims

• [1]: cade endormit, cade morvís, cade sorbin, morven, morvís
• [2]: cade sabin

Compostos i expressions

• cade sabin

Vegeu també

• Benoèt, Gui. Las plantas, 2008 (en occità). Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 290. ISBN 978-2-85910-453-5.