Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /səɫ.tiˈɾo/, occidental /saɫ.tiˈɾo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: De salt, l'infix -ir- i el sufix , segle XIX.

saltiró m. ‎(plural saltirons)

  1. Petit salt.
    «Us saludem dient: bon dia! / Anem fent saltirons i cantem la cançó: / Tra la la la .... la la ia io!» (Cançó introductòria de Doraemon, Som els nens de la Terra, 1994)
    «I de branqueta en branca ve amb saltirons i festes.» (Jacint Verdaguer, L'Atlàntida, 1877)
  2. (empordanès, tarragoní) llagost
  3. (canetenc) Cuc blanc emprat pels pescadors que en descaragolar-se fa un salt i fa malbé l'esquer.

Sinònims

modifica

Descendents

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: sal·ti·ró (3)
  • Heterograma de 7 lletres (ailorst)
  • Anagrames: aristol, toliràs

Vegeu també

modifica