Català
Modifica

 
Un cuc de terra
  • Pronúncia(i): /ˈkuk/
  • Rimes: -uk
  • Àudio: occidental
(fitxer)
  • Etimologia: D'origen expressiu, segle XIV.

NomModifica

cuc m. ‎(plural cucs)

  1. Animal invertebrat no artròpode de cos allargat sense extremitats o amb moltes extremitats, però de mida reduïda.
  2. (col·loquial) Persona molt moguda, en especial quan es refereix als nens.
    El cuc del teu fill no para de moure's ni un segon, es nota que té energia.
  3. (peixos) metge

SinònimsModifica

  • verm, arcaic i septentrional

Compostos i expressionsModifica

RelacionatsModifica

  • cuca (femení que designa espècies diferents)

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Romanès
Modifica

  • Pronúncia: /kuk/
  • Etimologia: Del llatí cucus.

NomModifica

cuc m. ‎(plural cuci)

  1. (zoologia) cucut (Cuculus canorus)

DeclinacióModifica

Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) cuc cucul (niște) cuci cucii
Genitiu-datiu (unui) cuc cucului (unor) cuci cucilor
Vocatiu cucule, cuce cucilor


Vegeu tambéModifica