Potser volíeu: ver-


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbɛr/, balear /ˈvər/, /ˈvɛ/
Occidental: nord-occidental /ˈber/, valencià /ˈveɾ/, /ˈbeɾ/

AdjectiuModifica

ver m. ‎(femení vera, plural masculí vers, plural femení veres)

  1. (arcaisme, balear, alguerès) veritable

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

  • Etimologia: Del llatí vēr ‎(«primavera»), i de vērus ‎(«ver, veritable»).

AdjectiuModifica

ver

  1. ver, veritable

NomModifica

ver m. ‎(plural vers)

  1. primavera
  2. vidre
  3. veritat

VerbModifica

ver

  1. forma alternativa de veer ‎(«veure»)

DerivatsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

VerbModifica

ver trans., pron. ‎(pronominal verse, present veo, passat vi, futur veré)

  1. veure
  2. veure-hi


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /vɛʁ/
    àudio

NomModifica

ver m. ‎(plural vers)

  1. cuc

Compostos i expressionsModifica

Vegeu tambéModifica


Francès mitjà
Modifica

  • Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

NomModifica

ver f. ‎(plural vers)

  1. cuc

Compostos i expressionsModifica

DescendentsModifica


Llatí
Modifica

NomModifica

vēr n. ‎(genitiu vēris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu vēr vēra
Vocatiu vēr vēra
Acusatiu vēr vēra
Genitiu vēris vērum
Datiu vērī vēribus
Ablatiu vēre vēribus
  1. primavera

DescendentsModifica

NotesModifica

La primavera i els seus equivalents romànics provenen de prima vēra ‎(«l’inici de la primavera») amb feminització vulgar de vēr.