primavera

Potser volíeu: PRIMAVERA


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /pɾi.məˈβe.ɾə/, balear /pɾi.məˈve.ɾə/
Occidental: nord-occidental /pɾi.maˈβe.ɾa/, valencià /pɾi.maˈve.ɾa/, /pɾi.maˈβe.ɾa/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *prīma vēra ‎(literalment «primer estiu»), de prīmus ‎(«primer») i la feminització del neutre invariable vēr ‎(«primavera») que en llatí vulgar passà a ser l’estiu, segle XIV.
  • Anagrames: emprariva, pararívem, raparívem

NomModifica

pri·ma·ve·ra f. ‎(plural primaveres)

  1. Estació de l'any entre l'hivern i l'estiu i que en l'hemisferi nord coincideix amb la floració.
  2. Època de bonança i plenitud.
    Està a la primavera de la seva vida.
  3. Els anys que té una persona jove.
    Tenia quinze primaveres.
  4. (ornitologia) bec d'alena
  5. (ornitologia) mallerenga carbonera
  6. (ornitologia) mallerenga petita
  7. (botànica) prímula

Compostos i expressionsModifica

  • primavera blava: Mallerenga blava.
  • primavera d'estiu: Primavera, especialment per distingir-la de la tardor o primavera d'hivern.
  • primavera d'hivern: Tardor.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: \pɾi.maˈβe.ɾa\
Americà: alt /p(ɾi).maˈbe.ɾa/, baix \pɾi.maˈβe.ɾa\

NomModifica

pri·ma·ve·ra f. ‎(plural primaveras)

  1. Primavera


Italià
Modifica

NomModifica

pri·ma·vè·ra f. ‎(plural primavere)

  1. Primavera

Compostos i expressionsModifica

  • una rondine non fa primavera - una flor no fa estiu