hivern

Potser volíeu: HIVERN

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /iˈβɛrn/^ⓘ, balear /iˈvɛɾn/
Occidental:	nord-occidental /iˈβɛrn/
	valencià /iˈvɛɾn/, /iˈβɛɾn/

Rimes: -ɛɾn
Etimologia: Del llatí hībernum tempore («temps hivernal»), derivat de hiems ‎(«hivern»), segle XIV.

Nom

hivern m. ‎(plural hiverns)

Estació de l'any, posterior a la tardor i anterior a la primavera, que va des del solstici d'hivern a l'equinocci de primavera.

Compostos i expressions

hivern de la vida: Vellesa.
hivern nuclear: Període que succeiria una guerra o catàstrofe nuclears, molt fred i fosc a causa del fum i la pols que s'acumularien a l'atmosfera terrestre durant el conflicte.

Derivats

Traduccions

Afrikaans: winter ^(af)
Albanès: dimër ^(sq) m.
Alemany: Winter ^(de)
Anglès: winter ^(en)
Àrab: شِتَاء‎ ^(ar) m.
Aragonès: hibierno ^(an)
Armeni: ձմեռ ^(hy) ‎(dzmer)
Asturià: iviernu ^(ast)
Basc: negu ^(eu)
Belarús: зіма́ ^(be) f. ‎(zimà)
Bretó: goañv ^(br)
Búlgar: зи́ма ^(bg) f. ‎(zima)
Castellà: invierno ^(es)
Coreà: 겨울 ^(ko) ‎(gyeoul)
Danès: vinter ^(da)
Eslovac: zima ^(sk) f.
Eslovè: zima ^(sl) f.
Esperanto: vintro ^(eo)
Estonià: talv ^(et)
Feroès: vetur ^(fo) m.
Finès: talvi ^(fi)
Francès: hiver ^(fr)
Friülà: unviêr ^(fur) m.
Gallec: inverno ^(gl) m.
Gal·lès: gaeaf ^(cy) m.
Georgià: ზამთარი ^(ka) ‎(zàmtari)
Grec: χειμώνας ^(el) m. ‎(khimonas)
Grec antic: χειμών ^(grc) m. ‎(kheimṓn)
Groenlandès: ukioq ^(kl)
Hongarès: tél ^(hu)
Ídix: ווינטער‎ ^(yi) m.
Ido: vintro ^(io)
Irlandès: geimhreadh ^(ga) m.
Islandès: vetur ^(is) m.
Italià: inverno ^(it)
Japonès: 冬 ^(ja)
Kazakh: қыс ^(kk) ‎(qıs/khis)
Kurd: zivistan ^(ku)
Letó: ziema ^(lv) f.
Lituà: žiema ^(lt) f.
Llatí: hiems ^(la) f.
Llengua de signes catalana: HIVERN ^(csc)
Luxemburguès: Wanter ^(lb) m.
Macedoni: зи́ма ^(mk) f.
Maltès: xitwa ^(mt)
Mapudungu: pukem ^(arn), pukem ^(arn)
Neerlandès: winter ^(nl)
Noruec: vinter ^(no)
Occità: ivèrn ^(oc)
Persa: زمستان‎ ^(fa)
Polonès: zima ^(pl) f.
Portuguès: inverno ^(pt) m.
Retoromànic: enviern ^(rm) m.
Romanès: iarnă ^(ro) f.
Rus: зима́ ^(ru) f. ‎(zimà)
Sànscrit: हिम ^(sa) m.
Sard: ierru ^(sc)
Serbocroat: зима ^(sh), zima ^(sh) f.
Sicilià: nvèrnu ^(scn) m.
Suahili: kipupwe ^(sw)
Suec: vinter ^(sv) c.
Tadjik: зимистон ^(tg)
Tagal: taglamig ^(tl)
Tai: ฤดูหนาว ^(th)
Tàtar: кыш ^(tt)
Turc: kış ^(tr)
Txec: zima ^(cs) f.
Ucraïnès: зима́ ^(uk) f. ‎(zimà)
Urdú: ششر‎ ^(ur) m.
Uzbek: qish ^(uz)
Való: ivier ^(wa) m.
Vènet: inverno ^(vec) m.
Vietnamita: mùa đông ^(vi), đông ^(vi)
Volapük: nifüp ^(vo)
Wolof: cóoróon ^(wo)
Xhosa: ubusika ^(xh)
Xinès: 冬天 ^(zh) ‎(dōngtiān)

Verb

hivern

(balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de hivernar.
Forma amb desinència zero: [jo] hiverno, hiverne, hivern o hiverni.
(antic) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb hivernar.
[Que jo] hivern, hiverni o hiverne.
(antic) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb hivernar.
[Que ell/ella/vostè] hivern, hiverni o hiverne.

Miscel·lània

Síl·labes: hi·vern (2)
Heterograma de 6 lletres (ehinrv)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot