primus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpriː.mʊs/
• Etimologia: Superlatiu del llatí arcaic prī («davant»).

Adjectiu

prīmus m., prīma f., prīmum n.

1. el primer (ordinal)

   Prima luce.

   La primera llum del dia.

2. el primer (el més important)

   Primus civitatis.

   El més important de la ciutat.

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	prīmus	prīma	prīmum		prīmī	prīmae	prīma
Vocatiu	prīme	prīma	prīmum		prīmī	prīmae	prīma
Acusatiu	prīmum	prīmam	prīmum		prīmōs	prīmās	prīma
Genitiu	prīmī	prīmae	prīmī		prīmōrum	prīmārum	prīmōrum
Datiu	prīmō	prīmae	prīmō		prīmīs
Ablatiu	prīmō	prīmā	prīmō		prīmīs

Derivats

• prīmārius
• prīmō
• prīmōgenitus
• prīnceps