• Pronúncia(i): /ˈpriː.mʊs/
  • Etimologia: Superlatiu del llatí arcaic prī («davant»).

Adjectiu

modifica

prīmus m., prīma f., prīmum n.

  1. el primer (ordinal)
    Prima luce.
    La primera llum del dia.
  2. el primer (el més important)
    Primus civitatis.
    El més important de la ciutat.

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu prīmus prīma prīmum prīmī prīmae prīma
Vocatiu prīme prīma prīmum prīmī prīmae prīma
Acusatiu prīmum prīmam prīmum prīmōs prīmās prīma
Genitiu prīmī prīmae prīmī prīmōrum prīmārum prīmōrum
Datiu prīmō prīmae prīmō prīmīs
Ablatiu prīmō prīmā prīmō prīmīs

Derivats

modifica