sangonent
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /səŋ.ɡuˈnen/ balear /səŋ.ɡoˈnent/, /səŋ.ɡuˈnen/ Occidental: nord-occidental /saŋ.ɡoˈnen/ valencià /saŋ.ɡoˈnent/, /saŋ.ɡoˈnen/
- Rimes: -ent
- Etimologia: Del llatí tardà sanguĭnentus, segle XV.
Adjectiu
modificasangonent inv. (plural sangonents)
- sagnant (que sagna)
- sagnant (en què es vessa sang)
- «Si es resol el problema serbi segons les directrius novelles i definitives de l'ordre internacional, les justes reivindicacions hel·lèniques restaran "ipso facto" resoltes: si Itàlia, però, no s'ajup a les més estrictes cobejances dels sud-eslaus, el problema nacionalista de Grècia restarà balder i a l'hora menys pensada haurem de presenciar un sangonent conflicte entre Itàlia d'un costat i els pobles occidentals de la península balcànica de l'altre.» (Pere Màrtir Bordoy-Torrents, Els pobles de l'Orient, 1919)
Variants
modifica- sangonenta f. (no normatiu)
- sangonant, sanguent
Derivats
modificaMiscel·lània
modifica- Síl·labes: san·go·nent (3)