sangonentment

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /səŋ.ɡuˌnemˈmen/
	balear /səŋ.ɡoˌnemˈment/, /səŋ.ɡuˌnemˈmen/
Occidental:	nord-occidental /saŋ.ɡoˌnemˈmen/
	valencià /saŋ.ɡoˌnemˈment/, /saŋ.ɡoˌnemˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De sangonent i el sufix -ment, segle XX.

Adverbi

sangonentment

1. D'una manera sangonent.

   «Tot i que en aquesta escena Galba segueixi de molt a la vora la faula d'Hero i Leandre de Roís de Corella, constitueix el lúgubre i sangonentment tràgic final dels amors de Tirant i Carmesina, abans juvenils i enjogassats.» (Martín de Riquer (conde de Casa Dávalos), Literatura catalana medieval, Ayuntamiento, 1972)

Traduccions

Traduccions

• Castellà: sangrantemente ^(es), sangrientamente ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: san·go·nent·ment (4)