Potser volíeu: Sant

Català

modifica
Oriental: central /ˈsan/
balear /ˈsant/, /ˈsan/
Occidental: nord-occidental /ˈsan/
valencià /ˈsant/, /ˈsan/
  • Rimes: -ant
  • Pronúncia(i): (clític àton) balear /sənt/, valencià /sent/
  • Etimologia: Del llatí sānctu(m), acusatiu de sānctus, del verb sanciō («consagrar»), segle XII.

Adjectiu

modifica

sant m. (femení santa, plural masculí sants, plural femení santes)

  1. Venerable per motius religiosos.

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

sant m. (plural sants, femení santa)

  1. Títol amb què l'Església catòlica distingeix a les persones que han realitzat dos miracles en nom del cristianisme.

Derivats

modifica
  • Com a títol personal o tractament s'escriu en minúscula (sant Pere Apòstol). Com a nom d'una festivitat, carrer, edifici singular o topònim s'escriu en majúscula (carrer Sant Pere, festa major de Sant Pere).
  • L'abreviatura és St., només com a títol de cortesia i abreviat amb majúscula.
  • Es produeix la sensibilització de la consonant final quan va seguida d’una vocal: Sant Antoni /ˌsan.tənˈtɔ.ni/.
  • En català antic es pronunciava /ə/-/e/ en posició proclítica. Es conserva en balear i en valencià com a títol davant de nom propi: /sən.tənˈtɔ.ni/-/sen.tanˈtɔ.ni/

Traduccions

modifica

sant m. (plural sants)

  1. Festivitat d’un sant canonitzat celebrada per aquells que duen el seu nom.

Sinònims

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica