santo
Castellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈsan.to/, meridional \ˈsaŋ.to\
- Americà: alt /ˈsan.t(o)/, baix \ˈsaŋ.to\, austral /ˈsan.to/
- Rimes: -anto
- Pronúncia(i): (proclític de tractament, àton)
- Peninsular: septentrional /san.to/, meridional \saŋ.to\
- Americà: alt /san.t(o)/, baix \saŋ.to\, austral /san.to/
- Etimologia: Del llatí sānctus.
Adjectiu
modificasanto m. (femení santa, plural masculí santos, plural femení santas)
Variants
modificaNotes
modifica- S'apocopa a san davant noms propis masculins, excepte el que comencen per To i Do.
Relacionats
modificaNom
modificasanto m. (plural santos, femení santa)
Relacionats
modificaMiscel·lània
modificaVegeu també
modifica- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre santo
Italià
modificaAdjectiu
modificasanto m. (femení santa, plural masculí santi, plural femení sante)
Notes
modifica- S’elideix sant' davant de vocal: castel Sant'Angelo, chiesa di Sant'Onofrio.
- Es trunca en san davant de consonant excepte s impura: San Pietro, Santo Stefano.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: sàn·to (2)