Italià

modifica
  • Pronúncia: /zbuˈkaː.re/
  • Etimologia: Compost del prefix s- ‎(«ex») i buca.

sbucare

  1. Desencauar (fer exir del cau algun animal, com un conill, etc.).
    Il mio sistema di caccia consisteva nel fare un laccio con fil di ferro e contornare con esso la parte esterna delle gattaiole dello stabbio, da dove qualche volta sbucava un coniglio.
    El meu sistema de caça consistia en fer una llaçada amb filferro i col·locar-lo al voltant de la gatera de l'estable, on de vegades desencauava un conill.
  2. desembocar, sortir
    Il fondo del sentiero sbuca in una radura e si prende la strada bianca.
    El fons de la drecera desemboca en una clariana i llavors s'agafa el camí blanc.
  3. (informal) sortir
    Da dove sei sbucatto?
    D'on surts?

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: sbu·cà·re (3)
  • Heterograma de 7 lletres (abcersu)

Vegeu també

modifica