• Pronúncia(i): /ˈsiː.dʊs/
  • Etimologia: Del grec antic σίδηρος ‎(sídēros, «fos, ferròs»).

sīdus n. ‎(genitiu sīderis)

  1. astre
    sidera errantia
  2. estació, època
    quo sidere terram vertere — «en quina època de l'any convé sembrar»
  3. influx dolent, mal auguri
    vivere duro sidere — «viure sota un influx dolent»

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu sīdus sīdera
Vocatiu sīdus sīdera
Acusatiu sīdus sīdera
Genitiu sīderis sīderum
Datiu sīderī sīderibus
Ablatiu sīdere sīderibus


Derivats

modifica