sigillum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sɪˈɡɪl.lʊm/
• Etimologia: Procedent o cognat d'una arrel egípcia sd't-, «segell», present en llengües indoeuropees i semítiques.

Nom

sigillum n. ‎(genitiu sigillī)

1. Segell per tancar cartes.
2. Figureta que els romans regalaven per la festa de la Sigil·lària.

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sigillum	sigilla
Vocatiu	sigillum	sigilla
Acusatiu	sigillum	sigilla
Genitiu	sigillī	sigillōrum
Datiu	sigillō	sigillīs
Ablatiu	sigillō	sigillīs

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia