simplificor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sɪmˈplɪ.fɪ.kɔr/
• Etimologia: , creat en època medieval amb el terme simplus i el sufix -ficor, variant de -ificō.

Verb

simplificor ‎(1a present^?), simplificāris ‎(2a present), simplificārī ‎(infinitiu), simplificātus sum ‎(perfet); deponent

1. simplificar

Vegeu també

• Du Cagne i altres, Glossarium Mediæ et Infimæ Latinitatis, 1883–1887, simplificari