simplus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɪm.plʊs/
• Etimologia: Del la mateixa arrel que semel, unida al verb plicō.

Adjectiu

simplus m., simpla f., simplum n. ‎(comparatiu simplior, superlatiu simplicissimus)

1. simple, senzill

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	simplus	simpla	simplum		simplī	simplae	simpla
Vocatiu	simple	simpla	simplum		simplī	simplae	simpla
Acusatiu	simplum	simplam	simplum		simplōs	simplās	simpla
Genitiu	simplī	simplae	simplī		simplōrum	simplārum	simplōrum
Datiu	simplō	simplae	simplō		simplīs
Ablatiu	simplō	simplā	simplō		simplīs

Sinònims

• simplex