sincretisme

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /siŋ.kɾəˈtiz.mə/, occidental /siŋ.kɾeˈtiz.me/
Rimes: -izme
Etimologia: Del grec antic συγκρητισμός ‎(synkrētismós, «coalició de cretencs»), de σύν ‎(sýn, «conjuntament»), κρητίζω ‎(krētízō, «fer com els cretencs, considerats mentiders i entabanadors») de Κρῆτες ‎(Krêtes, «cretenc»), i -μός ‎(-mós), segle XIX. Equivalent a sin-, Creta, -isme.

sincretisme m. ‎(plural sincretismes)

Fusió de diferents elements culturals o religiosos heterogenis.
«Fou el culte als sants, el que obrí les portes del sincretisme als indis. El santoral cristià, molt sovint, aparegué als indígenes com una mena de doble del panteó asteca.» (Luis Duch, La memòria dels sants: el projecte dels franciscans de Mèxic, 1992, L'Abadia de Montserrat, p. 199, ISBN 9788478263134)
(lingüística) Assumpció de diferents formes de flexió per un morfema.
«Les formes antigues de subjuntiu es mantenen sense cap innovació en uns quants parlars, i això malgrat els problemes de sincretisme total o parcial amb el present d’indicatiu.» (Manuel Pérez Saldanya, Del llatí al català (2a Edició): Morfosintaxi verbal històrica, 2014, Universitat de València, ISBN 9788437093079)