singlotàsseu

Català

Verb

singlotàsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb singlotar.

Miscel·lània

• Síl·labes: sin·glo·tàs·seu (4)
• Anagrama: sanglotéssiu