sobràsseu

Català

Verb

sobràsseu

1. (valencià, balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb sobrar.

Variants

• sobreguéssou, sobréssiu, sobrésseu, sobràssiu, sobràreu

Miscel·lània

• Síl·labes: so·bràs·seu (3)