solitudo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /soː.lɪˈtuː.doː/
• Etimologia: Derivat de solus.

Nom

sōlitūdō f. ‎(genitiu sōlitūdinis)

1. solitud

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sōlitūdō	sōlitūdinēs
Vocatiu	sōlitūdō	sōlitūdinēs
Acusatiu	sōlitūdinem	sōlitūdinēs
Genitiu	sōlitūdinis	sōlitūdinum
Datiu	sōlitūdinī	sōlitūdinibus
Ablatiu	sōlitūdine	sōlitūdinibus