soltàrem

Potser volíeu: soltarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /suɫˈta.ɾəm/
	balear /soɫˈta.ɾəm/, /suɫˈta.ɾəm/
Occidental:	/soɫˈta.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

soltàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de soltar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb soltar.

Variants

• [2] soltéssim, soltéssem, soltàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: sol·tà·rem (3)
• Heterograma de 8 lletres (aelmorst)
• Anagrames: marlotes, molestar, tremolàs