somriguérem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sum.ɾiˈɣe.ɾəm/
	balear /som.ɾiˈɣe.ɾəm/, /sum.ɾiˈɣe.ɾəm/
Occidental:	/som.ɾiˈɣe.ɾem/

• Rimes: -eɾem

Verb

somriguérem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de somriure.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb somriure.

Miscel·lània

• Síl·labes: som·ri·gué·rem (4)

Català antic

Verb

somriguérem

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de somriure
2. primera persona plural (nós, nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de somriure

Variants

• [1] somriérem
• [2] somriéssem, somriérem, somriguéssem