sortós

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suɾˈtos/, occidental /soɾˈtos/
• Rimes: -os
• Etimologia: De sort i el sufix -ós.

Adjectiu

sortós m. ‎(femení sortosa, plural masculí sortosos, plural femení sortoses)

1. Marcat per la bona sort.

Antònims

• dissortat, desgraciat, maleït, desafortunat, penós, fatal, fatídic, calamitós, ruïnós, nefast

Sinònims

• afortunat, beneït

Traduccions

Traduccions

• Anglès: lucky ^(en)
• Castellà: suertudo ^(es), dichoso ^(es)
• Francès: hereux ^(fr)
• Italià: fortunato ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: sor·tós (2)
• Anagrames: rostos, sostro, torsos, trosso

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot