• Pronúncia(i): /ˈspɔn.dɛ.oː/
  • Etimologia: D'una forma arcaica *spendo, composta del prefix s- més el verb pendeo, en el sentit de «unir-se per jurament, comprometre's per voluntat pròpia», emprat inicialment per fer juraments, promeses solemnes entre pobles o entre particulars; a diferència de stipulor ‎(«acordar entre tots»).

spondeō ‎(1a present?), spondēs ‎(2a present), spondēre ‎(infinitiu), spopondī ‎(perfet), spōnsum ‎(supí)

  1. prometre
    Filiam tuam sponden mihi uxorem mihi?
    Em promets donar-me la teva filla com a esposa?

Derivats

modifica