stolo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈstɔ.loː/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *stel- («establir»).

Nom

stolō m. ‎(genitiu stolōnis)

1. bord, esqueix
2. estaló, estaca

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	stolō	stolōnēs
Vocatiu	stolō	stolōnēs
Acusatiu	stolōnem	stolōnēs
Genitiu	stolōnis	stolōnum
Datiu	stolōnī	stolōnibus
Ablatiu	stolōne	stolōnibus

vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.119-120