stupefactus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /stʊ.pɛˈfak.tʊs/
• Etimologia: De stupefaciō.

Adjectiu

stupefactus m., stupefacta f., stupefactum n.

1. estupefacte

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	stupefactus	stupefacta	stupefactum		stupefactī	stupefactae	stupefacta
Vocatiu	stupefacte	stupefacta	stupefactum		stupefactī	stupefactae	stupefacta
Acusatiu	stupefactum	stupefactam	stupefactum		stupefactōs	stupefactās	stupefacta
Genitiu	stupefactī	stupefactae	stupefactī		stupefactōrum	stupefactārum	stupefactōrum
Datiu	stupefactō	stupefactae	stupefactō		stupefactīs
Ablatiu	stupefactō	stupefactā	stupefactō		stupefactīs