suavo

Català

Verb

suavo

1. (col·loquial central, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de suar.

Variants

• suàieu, suàveu

Miscel·lània

• Síl·labes: su·a·vo (3)
• Anagrama: usavo