suborno

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊˈboːr.noː/
• Etimologia: Del prefix sub- i ‎ōrnō.

Verb

subōrnō ‎(1a present^?), subōrnās ‎(2a present), subōrnāre ‎(infinitiu), subōrnāvī ‎(perfet), subōrnātum ‎(supí)

1. dependre, incitar, jo depenc, jo incito

   «qui se ipse norit, intelliget, quemadmodum a naturā subornatus in vitam venerit» (Ciceró, De Legibus, I, 22)

   qui es coneix a ell mateix, entèn com la vida depèn de la natura

2. instigar, subornar

   «Macedonas tres ad caedem regis subornat» (Titus Livi, Ab Urbe Condita XLII)

   ell instigà tres macedonis a matar el rei