substantivàrem

Potser volíeu: substantivarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sups.tən.tiˈβa.ɾəm/, balear /sups.tən.tiˈva.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /sups.tan.tiˈβa.ɾem/
	valencià /sups.tan.tiˈva.ɾem/, /sus.tan.tiˈβa.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

substantivàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de substantivar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb substantivar.

Variants

• [2] substantivéssim, substantivéssem, substantivàssim, substantivàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: subs·tan·ti·và·rem (5)