superstitio

Llatí modifica

superstitiō f. ‎(genitiu superstitiōnis)

culte, veneració, superstició
«horum sententiae omnium non modo superstitionem tollunt, in quā inest timor inanis deorum, sed etiam religionem, quae deorum cultu pio continetur.» (^[1])
les opinions de tots aquests no tan sols eliminen la superstició, en la qual hi ha una por buida als déus, sinó també la religió, que està continguda en el culte pietós als déus.