superstitio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊ.pɛrˈstɪ.tɪ.oː/
• Etimologia: Derivat de superstō

Nom

superstitiō f. ‎(genitiu superstitiōnis)

1. culte, veneració, superstició

   «horum sententiae omnium non modo superstitionem tollunt, in quā inest timor inanis deorum, sed etiam religionem, quae deorum cultu pio continetur.» ()

   les opinions de tots aquests no tan sols eliminen la superstició, en la qual hi ha una por buida als déus, sinó també la religió, que està continguda en el culte pietós als déus.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	superstitiō	superstitiōnēs
Vocatiu	superstitiō	superstitiōnēs
Acusatiu	superstitiōnem	superstitiōnēs
Genitiu	superstitiōnis	superstitiōnum
Datiu	superstitiōnī	superstitiōnibus
Ablatiu	superstitiōne	superstitiōnibus