suplicàreu

Potser volíeu: suplicareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /su.pɫiˈka.ɾəw/, occidental /su.pɫiˈka.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

suplicàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de suplicar.

   [Vosaltres/vós] suplicàreu o vau/vàreu suplicar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] supliquéssiu, supliquésseu, suplicàsseu, suplicàssiu o suplicàreu.