supliquen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /suˈpɫi.kən/, occidental /suˈpɫi.ken/
• Rimes: -iken

Verb

supliquen

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de suplicar.
2. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb suplicar.

   [Que ells/elles/vostès] supliquin o supliquen.

3. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb suplicar.

   Supliquin o supliquen [ells/elles/vostès].

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pli·quen (3)
• Anagrama: peluquins