Català

modifica
  • Pronúncia(i): /su.pɫiˈke.sis/
  • Rimes: -esis

supliquessis

  1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb suplicar.
    [Tu] supliquessis, supliquesses, suplicasses, suplicassis o suplicares.