supplicavi

Italià

Verb

supplicavi

1. segona persona singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de supplicare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊp.plɪˈkaː.wɪ/

Verb

supplicāvi

1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de supplico