surrege

Català

Verb

surrege

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb surrejar.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb surrejar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb surrejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: sur·re·ge (3)
• Anagrames: guerres, reguers