sus
Català
modifica
Interjecció modifica
sus
- (balear) tret de sortida
- «D'aquí al pou Jurà i tornar: qui perdi, donarà dues escopinyes a l'altre, entesos? Dues, no; una. Una. Un, dos, tres, sus.» (Guillem Frontera, La mort i la pluja, 2008)
Vegeu també modifica
- Obres de referència: DCVB
Català antic
modifica
- Etimologia: Del llatí vulgar *sūsum, de sūrsum («amunt»).
Preposició modifica
sus
- damunt, sobre
- «Els Francesos hagueren parades lurs tendes e llurs pavellons sus al pla.» (Crònica de Bernat Desclot)
- prop
Derivats modifica
Interjecció modifica
sus
Compostos i expressions modifica
Nom modifica
sus m.
- (escacs) escac (posar el rei en perill)
Vegeu també modifica
Occità
modifica
Preposició modifica
sus