sutge
Català
modificaNom
modificasutge m. (plural sutges)
- Pols o brutícia formada per un conjunt de partícules sòlides molt petites que es produeixen quan es cremen el carbó i altres combustibles.
Derivats
modificaSinònims
modifica- estalzí (nord-occidental), estalzim (tortosí, valencià septentrional), estatgí (septentrional)
- follí (Aragó)
- negrefum (alguerès)
- sutja (valencià)
Traduccions
modificaTraduccions
- Albanès: blozë (sq) f.
- Alemany: Ruß (de) m.
- Anglès: soot (en)
- Àrab: سُخَام (ar) m. (suḵām)
- Armeni: մուր (hy) (mur)
- Basc: kedar (eu)
- Belarús: са́жа (be) f. (saja)
- Búlgar: са́жди (bg) f. pl. (sajdi)
- Castellà: hollín (es) m.
- Coreà: 숯 (ko) (sut)
- Eslovac: sadza (sk) f.
- Eslovè: saje (sl) f. pl.
- Esperanto: fulgo (eo)
- Feroès: sót (fo) n.
- Finès: noki (fi)
- Francès: suie (fr) f.
- Frisó occidental: roet (fy), ruot (fy)
- Friülà: frusìn (fur) m.
- Gallec: feluxe (gl) f.
- Gal·lès: huddygl (cy) m.
- Grec: αιθάλη (el) f. (ethali)
- Grec antic: ἄσβολος (grc) m. (ásbolos)
- Hongarès: korom (hu)
- Irlandès: súiche (ga) m.
- Italià: fuliggine (it) f.
- Japonès: 煤 (ja) (susu)
- Letó: sodrēji (lv) m. pl.
- Lituà: súodžiai (lt) m. pl.
- Llatí: fūlīgō (la) f.
- Macedoni: саѓа (mk) f. (saǵa)
- Neerlandès: roet (nl) n.
- Noruec: sot (no)
- Occità: suèja (oc) f.
- Polonès: sadza (pl) f.
- Portuguès: fuligem (pt) f.
- Retoromànic: fulin (rm) m.
- Romanès: funingine (ro) f.
- Rus: са́жа (ru) f. (saja)
- Serbocroat: čađ (sh) f.
- Suec: sot (sv) n.
- Txec: saze (cs) f. pl.
- Ucraïnès: са́жа (uk) f. (saja)
- Vènet: całùzxene (vec) f.
- Vietnamita: lọ (vi)
- Volapük: sut (vo)
- Xinès: 油煙 (zh) (油烟, yóuyān)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: sut·ge (2)
- Anagrama: segut
Vegeu també
modifica- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Petit Atles Lingüístic del Domini Català
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
- Notes
- ↑ Documentat a les gloses llatines en Georg Goetz, Corpus glossariorum latinorum, tom III: Hermeneumatia pseudodositheana, Leipzig: Teubner, 1892, p. 590.