tímid

Potser volíeu: timid, TÍMID

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈti.mit/
• Etimologia: Del llatí timidus, segle XVII.

Adjectiu

tímid m. ‎(femení tímida, plural masculí tímids, plural femení tímides)

1. (també substantivat) Persona que es mostra cohibida o temorosa en presència de desconeguts.

Antònims

• extravertit

Derivats

• timidesa

Traduccions

Traduccions

• Alemany: schüchtern ^(de), scheu ^(de)
• Anglès: shy ^(en)
• Àrab: خَجُول‎ ^(ar)
• Belarús: палахлі́вы ^(be) ‎(palakhlivi)
• Búlgar: плашли́в ^(bg) ‎(plaxliv)
• Castellà: tímido ^(es)
• Coreà: 수줍다 ^(ko) ‎(sujupda)
• Eslovac: plachý ^(sk), nesmelý ^(sk)
• Esperanto: timema ^(eo)
• Finès: arka ^(fi)
• Francès: timide ^(fr)
• Friülà: timid ^(fur), sudizionôs ^(fur)
• Gallec: medoso ^(gl)
• Grec: ντροπαλός ^(el) ‎(dropalós)
• Hebreu: בַּיְשָׁן‎ ^(he)
• Hongarès: félős ^(hu)
• Italià: timido ^(it)
• Japonès: 弱気 ^(ja)
• Letó: bikls ^(lv)
• Llatí: timidus ^(la)
• Llengua de signes catalana: TÍMID ^(csc), CARÀCTER+TÍMID ^(csc)
• Macedoni: срамежлив ^(mk)
• Neerlandès: schuchter ^(nl), bedeesd ^(nl)
• Occità: timid ^(oc)
• Polonès: nieśmiały ^(pl), płochliwy ^(pl)
• Portuguès: pávido ^(pt), medroso ^(pt)
• Romanès: timid ^(ro)
• Rus: пугли́вый ^(ru) ‎(puglivi)
• Suec: skygg ^(sv)
• Tai: อาย ^(th)
• Txec: plachý ^(cs), bázlivý ^(cs), nesmělý ^(cs)
• Ucraïnès: полохли́вий ^(uk) ‎(polokhlivi)
• Vietnamita: nhát ^(vi)
• Xinès: 害羞 ^(zh) ‎(hàixiū)

Miscel·lània

• Síl·labes: tí·mid (2)
• Anagrama: midit

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC