tantus
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈtan.tʊs/
- Etimologia: Del protoindoeuropeu to- , emprat originàriament com a demostratiu.
Adjectiu
modificatantus m., tanta f., tantum n.
Declinació
modificaPrimera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | tantus | tanta | tantum | tantī | tantae | tanta | |
Vocatiu | tante | tanta | tantum | tantī | tantae | tanta | |
Acusatiu | tantum | tantam | tantum | tantōs | tantās | tanta | |
Genitiu | tantī | tantae | tantī | tantōrum | tantārum | tantōrum | |
Datiu | tantō | tantae | tantō | tantīs | |||
Ablatiu | tantō | tantā | tantō | tantīs |
Derivats
modificaVegeu també
modifica- Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1956, p.1086-1087