• Pronúncia(i): /ˈtan.tʊs/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu to- , emprat originàriament com a demostratiu.

Adjectiu

modifica

tantus m., tanta f., tantum n.

  1. tan

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu tantus tanta tantum tantī tantae tanta
Vocatiu tante tanta tantum tantī tantae tanta
Acusatiu tantum tantam tantum tantōs tantās tanta
Genitiu tantī tantae tantī tantōrum tantārum tantōrum
Datiu tantō tantae tantō tantīs
Ablatiu tantō tantā tantō tantīs

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1956, p.1086-1087