teatí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /te.əˈti/, occidental /te.aˈti/
• Rimes: -i
• Etimologia: Del llatí Teāte ‎(«ciutat dels Abruços») i el sufix -í, actualment en italià Chiati, on era bisbe el cofundador de l’orde i futur papa Giampietro Caraffa.

Adjectiu

teatí m. ‎(femení teatina, plural masculí teatins, plural femení teatines)

1. Relatiu o pertanyent a l'orde de clergues regulars fundat per sant Gaietà i el Papa Pau IV.

Sinònims

• gaietà

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Theatine ^(en)
• Castellà: teatino ^(es), cayetano ^(es)
• Llatí: theatinus ^(la)

Nom

teatí m. ‎(plural teatins)

1. Membre de l'orde dels clergues regulars o teatins.

Miscel·lània

• Síl·labes: te·a·tí (3)
• Anagrama: tieta

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 651.