tieta

Potser volíeu: tietä

Català

tieta f. ‎(plural tietes)

(tradicional) Tia soltera.
«S'ha posat un parany a un jove espantadís perquè es declari a la tieta més passadora.» (Josep Carner, Les bonhomies, 1925)
(col·loquial, familiar) Sinònim de tia.
«Per fi l'oncle solter es casa, amb gran alegria de tota la família, sobretot de la padrina. Aviat, ell i la meva nova tieta Mercè, tindran un fill.» (Maria Barbal, País íntim, 2005)
Estereotip de dona d’avançada edat, independent, tradicionalista, que participa en esdeveniments familiars, socials i culturals.
«En un altre temps ella es feia l’estreta. D’això en fa tant de temps, que ni ho recorda la tieta. La que sempre té un plat quan arriba Nadal, la que no vol ningú si un bon dia pren mal.» (Joan Manuel Serrat, La tieta, 1968)

«Els clubs de lectura són cosa de tietes (aquell ésser en què es converteix una dona que ja no criarà o no pensa fer-ho). Tant en els clubs que dirigeixo a Girona i foranies com en els que hi assisteixo com a autora, la mitjana d’edat supera els cinquanta, i hi abunden caps i barrets de tots colors.» (Mar Bosch Oliveras, «Nosaltres, les tietes dels clubs de lectura», El País, 2 juny 2024)