tempràreu

Potser volíeu: temprareu

Català

Verb

tempràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de temprar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb temprar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tem·prà·reu (3)
• Anagrames: permutaré, trempareu, trempàreu