Català

modifica

temptejares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de temptejar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb temptejar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: temp·te·ja·res (4)
  • Anagrama: tempestejar